El jove anarquista que havia estat amenaçat de mort pel militars -tot i que ell no ho sabia encara- estava ara davant del regidor municipal que volia advertir-lo del perill que corria.

Tret del fet que ambdós eren vilanovins i veïns, ja que vivien prop l’un de l’altre, ambdós homes tenien molt poc en comú. Mai no s’havien creuat cap paraula entre ells i només es coneixien de vista, però van parlar de manera oberta i cordial malgrat l’abisme ideològic que els separava.

Aquell jovenet de 25 anys era un dels homes més odiats de Vilanova i la Geltrú a l’any 1930. Impulsat pels seus ideals, acabava de publicar a la revista L’Estela un article titulat “La hidra”, en el qual identificava l’exèrcit espanyol amb aquesta mitològica bèstia que quan li tallaven un cap li sortien dos més.

A causa d’això, els qui odiaven més el jove anarquista eren, naturalment, els militars.

Aquell article havia anat a parar a la taula d’un alt comandament militar que, furibund, va fer cridar les autoritats municipals de Vilanova i la Geltrú.

Ventura Orriols i Batet era en aquella època regidor a l’Ajuntament de transició de Vilanova i la Geltrú. Ell i alguns dels seus companys van haver d’acudir a l’entrevista amb l’enfurismat alt oficial militar, que demanava explicacions a crits, donava cops a la taula i proferia amenaces a tort i a dret.

Aquell anarquista insolent havia gosat d’insultar l’Exèrcit i allò no podia quedar així. Rodarien caps.

Els regidors vilanovins van sortir de la reunió tan atemorits com si ells mateixos haguessin estat les persones amenacades. “I què farem ara?”, va preguntar un d’ells. “Crec que jo podré parlar amb la persona que ha escrit l’article”, va contestar Orriols, igualment preocupat.

A l’any 1930, Vilanova i la Geltrú comptava amb uns 17.000 habitants i era un poble on pràcticament tothom es coneixia. El regidor no coneixia personalment el jove anarquista, però sí als seus pares. Aquests tenien un petit establiment de venda de roba davant de la cansaladeria de la família Orriols, prop de la plaça de les Cols.

Així doncs, Ventura Orriols va dirigir les seves passes a la botiga del costat per dir als pares del jove que s’havia de reunir amb el seu fill de manera inmediata.

Unes hores després, el jove va acudir a la casa de la família Orriols. Ell fill del regidor, Bonaventura Orriols, tenia deu anys quan va escoltar aquella conversa des de darrera la porta: “I el pare va dir: ‘no et vull demanar que renunciïs a res del que penses… Però et vull advertir, vés amb compte, et pot costar la vida, pren precaucions, et faran mal, l’amenaça ha estat terrible”.

“Gràcies, senyor Ventura, va contestar el jove. Doncs, aquest fet va tenir una trascendència enorme el 18 de juliol del 1936 perquè aquell home es va recordar sempre que el pare el va fer cridar…”, explicava Bonaventura Orriols molts anys més tard, a la dècada de 1990. “Va tenir una trascendència que va salvar moltes vides”, afegia.

Aquell jove idealista que somiava en una societat sense violència, culta i tolerant es deia Ricardo Mestre i sis anys més tard, al juliol de 1936, quan esclatés la Guerra Civil, esdevindria un dels homes forts del nou poder revolucionari a Vilanova i la Geltrú.