L’alçament militar havia fracassat, així doncs, a Barcelona i també a Madrid. El fet que sublevació no triomfés i el Govern republicà tampoc -atès que no va poder evitar la rebel.lió de tropes en altres ciutats d’Espanya- significa l’inici de la Guerra Civil.

Per la seva part, els anarquistes catalans s’havien apoderat de grans quantitats d’armament que es guardaven al parc d’artilleria de Sant Andreu. A partir d’aquell moment, el seu poder va resultar decisiu i governarien, de fet, a tot Catalunya.

El dia 20 de juliol, dilluns, a la Pirelli no es treballa i s’inicia a Vilanova i la Geltrú una vaga general no declarada enmig d’un ambient tens i incert.

Andreu Rovira recordava aquelles decisives hores de la següent manera: “Llavors, amb un amic, vam anar a fer un tomb a baix-a-mar. Senties la gent, hi havia com una angúnia… Però sense saber què havia de passar”.

Mentrestant, grups anarcosindicalistes de Vilanova es desplaçaven fins a Barcelona per aconseguir armes.

Xavier García ho veia així: “De moment, hi va haver unes hores de molta incògnita. Després es va veure que la sublevació militar havia estat vençuda a Barcelona. Llavors és quan engega tota la flamarada dels que se senten redemptors i van a prendre possessió de la cosa pública”.

En altres paraules, arribava la Revolució.

“El que va passar a continuació va ser bastant sobtat, imprevist”, indicava Bonaventura Orriols. “El primer senyal d’alarma va ser que el Centre Autonomista de la Lliga i el Centre Catòlic són assaltats el dia 20. Va venir gent de fora”.

Aquell mateix dilluns, a més, les religioses són obligades a abandonar els convents.

Els agents de la Guardia Civil, que fins aquell moment s’havien quedat dins la caserna, abandonen Vilanova i la Geltrú l’endemà, 21 de juliol, seguint ordres de la comandància de Barcelona. Els agents van desfilar pels carrers sense formació, amb un mocador vermell com a fulard i saludant amb el puny enlaire.

La ciutat havia quedat desprotegida. Era un dimarts.