El dimarts 20 de juliol, centenars de persones inicien l’assalt i destrucció de les tres parròquies de Vilanova i la Geltrú, tot i que els edificis no van arribar a ser incendiats.

No obstant això, el retaule barroc de la Geltrú, que data del segle XVIII, es va poder salvar en part de l’onada de destrucció. Segons apuntava Bonaventura Orriols, l’esmentada obra d’art es va conservar gràcies a l’acció decidida del líder anarquista local Ricardo Mestre, convertit ja en un home de gran carisma i en l’autèntic ideòleg de la CNT a Vilanova i la Geltrú.

“Doncs, al senyor Mestre algú li va pregar d’una manera especial: ‘Per favor, Ricardo, salva el retaule!’. I ell va anar a la Geltrú, sabent que era una mica difícil aturar aquella febre… I ell els hi va dir aquestes paraules: ‘Atureu-vos! Això és art i des d’ara serà per al poble!’. Tenia una veu poderosa. Me’n recordo que quan parlava, se’l sentia. I aquestes paraules, doncs, van parar l’embranzida”, relatava Orriols.

El mateix Ricardo Mestre, que al final de la guerra civil es va exiliar a Mèxic, va assenyalar que també els pagesos de la col.lectivitat agrària que es constituiria més endavant van ajudar a salvar el retaule: “Qui va contribuir a salvar el retaule va ser sobretot un pagès… Van convertir l’església de la Geltrú en el lloc de la col.lectivitat dels pagesos i aquests van ser els que van fer que no destruïssin el retaule. Un dels pagesos era en Joan Raspall, que quan van venir els franquistes el van afusellar”.

“El Raspall era un pagès de Cubelles d’una caritat humana tremenda… Vull dir que les injustícies es cometen quan passen disbarats, com passa en totes les commocions revolucinàries violentes”.

“La destrucció de les esglésies va ser una expressió d’anticlericalisme popular”, afegia Ricardo Mestre.