En aquells dies incerts, de violència i terror, entre finals de juliol i principis d’agost de 1936, se situa un episodi més sobre la repressió revolucionària patida a Vilanova i la Geltrú, segons assenyalen diversos testimonis.

Es tracta, segons apunten aquestes fonts, de l’injust empresonament d’un grup nombrós de vilanovins i del seu alliberament posterior gràcies a la intervenció d’un altre vilanoví que aleshores comandava un grup de Mossos d’Esquadra.

Antoni Garí oferia aquest testimoni al respecte d’aquesta història: “Vilanova i la Geltrú no s’ha recordat gaire d’un vilanoví, que era coronel de les forces de seguretat de la Generalitat, que es deia Joan Ricart. Aquest home va venir a Vilanova i va treure totes les persones que hi havia a la presó, que eren comerciants i gent aposentada… Unes 60 o 70 persones, que anaven treient de la presó i anaven matant. I ell va venir aquí i els va treure a tots de la presó. D’això no se n’ha recordat gaire Vilanova i era un vilanoví qui va fer-ho”. Segons afegia Antoni Garí, el coronel Ricart havia viscut al carrer de l’Església.

Respecte a aquest mateix episodi, Joan Coll comentava: “Desgraciadament, tot allò que veia em quedava, em feia impacte. Vaig veure durant els primers dies els assassinats. Hi havia descontrol. La Generalitat no manava, estaba absorvida”.

“Quan una vegada van agafar uns quants comerciants, sort que va venir un que era coronel dels Mossos d’Esquadra, en Ricart. Aquest es va imposar, però ell no podia estar a tot Catalunya al mateix temps”, afegia Joan Coll. “Me’n recordo que va venir a Vilanova i la Geltrú amb forces dels Mossos d’Esquadra i aquell dia ho va salvar. Va salvar aquells que potser els haurien assassinat”.