Ricardo Mestre no era l’únic personatge odiat de mort a la Vilanova i la Geltrú dels anys 30. Altres que s’odiaven mútuament eren obres i patrons.

La ciutat tenia una gran tradició industrial des del segle passat i sovint els treballadors de les fàbriques -organitzats a través dels sindicats- s’enfrontaven amb els patrons i els seus homes de confiança de manera radical i violenta.

El sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT), d’orientació anarquista, era la força obrera més important, amb una afiliació majoritària.

La Pirelli, la Griffi, els tallers del ferrocarril i fàbriques textils com la de la Rambla, Marquès i Font Vilaseca eren les principals empreses a l’inici de la dècada dels 30.

Un conflicte laboral a la fàbrica de ciment Griffi va portar a una vaga cap a l’estiu del 1930. Els amos, però, va decidir contractar altres empleats foranis (els anomenats esquirols) perquè la producció no s’aturés. Molts d’aquests treballadors provenien de Múrcia.

La situació era tan delicada que la Guàrdia Civil havia d’escortar els camions que sortien de la fàbrica, per por que fossin atacats. En altres empreses de Vilanova i la Geltrú també es vivien moments delicats.

Un any abans, la borsa de Wall Street a Nova York s’havia enfonsat i el crack del 1929 havia provocat una crisi econòmica mundial.

La vaga a la Griffi va durar quasi un any i els vaguistes van sobreviure gràcies a l’ajut solidari de treballadors d’altres empreses.

Aquells fets no passaven pas desapercebuts per a un noi inquiet que aleshores feia estudis de Comerç als Escolapis, Joan Mestres.

“En aquell temps, aquí a Vilanova es vivia una situació molt conflictiva a causa de la vaga dels ciments Griffi i a la manca de feina a la Pirelli i a les empreses del textil”, explicava Joan Mestres.

“Això va portar a una situació molt greu, que el mateix dia 14 d’abril a la plaça de la Vila i a la plaça de les Neus hi ha haver un enfrontament entre els vaguistes i els treballadors esquirols de la fàbrica”. D’altres fonts sostenen que fins i tot pistolers a sou de l’empresa també van prendre part en la lluita.