Un altre religiós que va aconseguir fugir de Vilanova va ser el pare escolapi Pompili Pagès, si bé aquest episodi té un punt de tragicomèdia.

L’escolapi havia aconseguir arribar fins a Barcelona, però a la capital catalana no coneixia ningú i va decidir tornar a Vilanova, tot i els elevats riscos que aquest retorn podia suposar per a ell.

Bonaventura Orriols i Ricardo Mestre coneixien prou bé aquest episodi, atès que el mateix Mestre en va ser protagonista. Malgrat estar separats per milers de quilòmetres i els 60 anys transcorreguts, ambdós homes van recordar i relatar una mateixa història. Aquest és l’extracte dels seus records:

“I tot d’un plegat, el Ricardo Mestre, que estava esperant a l’estació, veu baixar del tren… al pare Pompili Pagès. ‘On va vostè?’. ‘No ho sé -respon el pare- no sé on anar a Barcelona”, rememorava Bonaventura Orriols, que coneixia la història gràcies a Pagès.

“I el Ricardo Mestre li diu: ‘Aquí la cosa està molt malament. M’he cansat de treure capellans de Vilanova i ara vostè torna cap aquí? Vaig a comprar-li el bitllet. I si no sap on anar, vagi al carrer del Carme, 65, que hi ha una impremta, i allà ja el col.locaran’. Que aquell establiment era Ca l’Isern, gent que va fer pels perseguits allò que un no es pot imaginar”, deia Bonaventura Orriols.

Per la seva part, Ricardo Mestre recordava respecte aquest mateix episodi: “I veig el pare Pagès, de paisà, que arriba en el tren que jo havia d’agafar. I en aquells dies gent del POUM i aquest noi que no llegia dels nostres buscaven capellans per matar-los…”, explica Ricardo Mestre des de Mèxic D.F.

“I un any després, jo estava a la Rambla de Barcelona i em vaig trobar el pare Pagès. ‘Mestre, com esteu?’. Però ni aire de capellà… Es veia un home normal i optimista”, recordava el dirigent anarquista.

Finalitzada la Guerra Civil, el pare Pompili Pagès va tornar als Escolapis de Vilanova i la Geltrú. Va ser en aquella dura etapa de posguerra als anys 40 quan la mare de Ricardo Mestre (que estava exiliat a Mèxic) va caure malalta.

Qui es va presentar a l’escala de la casa per interesar-se pel seu estat de salut va ser el mateix Pompili Pagès. “Ell ja era aleshores el rector dels Escolapis, però públicament va dir, en ple franquisme, que era molt amic meu. Un detall simpàtic per part seva”, declarava Ricardo Mestre l’any 1996.