Ricardo Mestre, l’ideòleg dels anarquistes vilanovins, també va prestar el seu suport en l’operació de fugida del religiós Pius Pallàs, que dirigia l’Escolania de la Geltrú, segons apuntava Bonaventura Orriols.

“Es va aprofitar un dia que plovia. Des d’una sínia on estava amagat, una noia va acompanyar mossèn Pallàs fins a l’estació. Tots dos anaven del bracet i amagats amb un paraigua. Ricardo Mestre era a l’estació, pero si sorgia cap problema”, relatava Orriols.

El sacerdot va poder agafar el tren i arribar a Barcelona. Uns meses més tard, però, va arribar la notícia que mossèn Pallàs havia estat executat. El seu nom seria inclòs a la llista del funeral Caídos por Dios y por España, que les autoritats franquistes van publicar a Vilanova i la Geltrú l’any 1939.


Altres religiosos que no van poder escapar van ser el frares de la comunitat de Sant Joan de Déu, a la veïna comarca del Baix Penedès, que es dedicaven a cuidar malalts al seu centre. Dos joves vilanovins van ser testimonis de la seva mort a mans de milicians.

Un d’aquests nois  era Jaume Carbonell. “Havia acompanyat al meu pare fins a Calafell perquè havia de fer unes reparacions a les canonades d’aigua. Un amic meu va venir amb nosaltres. Mentre el pare treballava, nosaltres vam anar a jugar a la platja”.

“I quan tornàvem, llavors vam veure una furgoneta a la carretera amb tot de milicians amb els fusells, que portaven gent. Coi, vam pensar, si són els frares aquests de Sant Joan de Déu. I es van aturar a un lloc mentre nosaltres pujàvem de la platja”.

“Vam anar acostant-nos, a una distància prudencial, i senties veus. Fins que vam sentir uns trets… I allà van matar quinze frares. Això em va impactar de forma gran. Aquells frares eren joves i cuidaven malats. Però no van tenir perdó i també els van matar”, explicava Jaume Carbonell.

En aquells tèrbols dies, hi havia una persona a Vilanova i la Geltrú que quan s’escampava pel poble la notícia referent a un nou assassinat, d’algun home trobat amb un tret a la cuneta d’una carretera o en algun camp, anava immediatament cap allà per confirmar-ho. Era Martí Torrents, el jutge de pau, que aixecava acta de la troballa del cadàver.

El jutge de pau vilanoví, conegut també per la seva vocació artística, havia evitat durant els primers dies de l’esclat revolucionari que les masses destruïssin els documents que es guardaven al Registre Civil. A la gent que volia cremar aquells papers oficials, Torrents els va recriminar que allò havia estat al segle XIX “una conquesta popular revolucionària”.

Després, quan van començar a aparèixer persones assassinades, Martí Torrents es va encarregar de deixar constància d’aquests fets. Així, a les seves actes indicava el dia i lloc on s’havia trobat una persona morta, incloent-hi també els trets de bala que tenia al cos. A més, feia constar en quin lloc s’havia enterrat el mort.

Segons explicava Joan Alemany, amic del pintor Torrents, aquesta activitat del jutge de pau “no interessava al Comitè de Defensa Local”. “Ell deia que ho feia pel seu compte, de cara al futur, perquè algun dia es pogués explicar a les famílies de les víctimes en quines circumstàncies s’havien trobat els cadàvers”.

Quan va acabar la guerra, però, un enemic del pintor va voler utilitzar les actes redactades sobre les morts com a prova inculpatòria contra Martí Torrents. “La persona que el va denunciar davant les autoritats franquistes el va acusar d’haver comès 40 assassinats”, recordava Joan Alemany.