El mateix estiu de 1936, les fàbriques i les propietats agrícoles de Vilanova i la Geltrú són col.lectivitzades. Cada empresa va passar a estar dirigida per un “comitè de control obrer”.

Jaume Carbonell comentava al respecte: “Les fàbriques estaven sota el comandament d’uns comitès de control dels mateixos treballadors i tècnics, perquè en la majoria de casos els caps o dirigents havien fugit o els havien matat”.

“O sigui que a tot arreu hi havia comitès de control. Després va venir la cosa de les col.lectivitzacions, que se’n deia, d’agrupar això d’acord amb el model soviètic, no?”.

Carbonell afegia: “Per exemple, recordo que allà a la plaça de l’Ajuntament hi havia els barbers però col.lectivitzats. No cada un a la seva barberia…Doncs tots els barbers junts”.

Per la seva part, el líder anarquista Ricardo Mestre guardava un record molt positiu sobre la nova organització del treball que els revolucionaris van imposar. “De les col.lectivitats quasi totes van funcionar molt bé. En mans dels treballadors, la gent complia els treballs, no s’aprofitaven de la situació. No, clar, eren ells qui determinaven les normes. No era un burgès que els coaccionava. Eren ells mateixos, que sabien que la producció havia de tenir un rendiment”.

Una col.lectivitat de la qual Ricardo Mestre es mostrava molt orgullós era la del pa: “Els forners van quedar com a distribuïdors del pa. Vivien a costa de la col.lectivitat i va funcionar molt bé”. L’antic dirigent de la CNT remarcava: “Aquesta experiència històrica d’una revolució social, des del punt de vista econòmic, era una revolució la Vilanova col.lectivitzada… Era una solució social”.