De fet, els socialistes sí tenien la seva força a Vilanova i la Geltrú, encara que es tractava d’un feu molt restringit i localitzat als tallers del ferrocarril. El líder del partit socialista a la ciutat era l’advocat Miguel Soler Bastero, que a la vegada era l’administrador de Correus.

Joan Mestres, que ja havia finalitzat els seus estudis de Comerç amb 14 anys, va aconseguir feina treballant per a aquest home: “Ell, representava, que aquí li dien l’advocat dels pobres, perquè tots els problemes que hi havia a Vilanova, de pobres, tots es resolien al jutjat, al despatx del Soler Bastero”.

Els “problemes de pobres” eren, principalment, els conflictes originats arran de la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya durant el primer bienni republicà. Es tractava d’una de les primeres reformes socials posades en marxa durant la II República per fer front als greus desequilibris que el país encara arrossegava.

En aquest sentit, la nova llei permitia als arrendataris l’accés a la propietat de la terra que conreaven. Això, però, va crear nombrosos problemes legals amb els terratinents i d’altres propietaris, problemes que molt sovint calia dirimir als despatxos dels advocats i resoldre’ls als tribunals.

Pel despatx de Soler Bastero també van passar altres casos propiciats per les lleis reformistes de la II República: “El primer divorci que es va fer a Vilanova va fer-se al despatx del Soler Bastero. Un ferroviari es va divorciar d’una noia que era la filla d’un ferrer. Va ser el primer divorci que es va fer a Vilanova i la Geltrú. Això, parlo de l’any 1933”, recordava Joan Mestres.

L’estiu del 36, Miguel Soler Bastero seria nomenat primer president del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú. Aquest òrgan de poder revolucionari i municipal trencaria amb tots els esquemes anteriors i convencionals sobre com manar una ciutat i organitzar els seus habitants.