Cinc mesos després d’haver-se acabat la Guerra Civil espanyola, al setembre de 1939, esclata la Segona Guerra Mundial.


Les primeres tropes franceses que s’enfronten als soldats alemanys són les de la Legió Estrangera. Nombrosos espanyols estan allistats en aquest cos d’elit francès. Es tracta d’antics soldats republicans, que havien travessat la frontera sis mesos abans. En allistar-se a la Legió, ho feien per un període de cinc anys i després passaven a ser súbdits francesos.

Altres soldats republicans, en comptes d’allistar-se a la Legió, van optar per integrar-se a les brigades de treball civil agregades al Cos d’Enginyers de l’Exèrcit francès. Els membres d’aquestes brigades, prop d’11.000 homes, seran fets presoners per l’exèrcit alemany.

Els antics soldats republicans no seran retornats a Espanya; així ho van acordar els governs d’Adolf Hitler i Francisco Franco. El seu destí serà Mauthausen, Dachau o Buchenwald, els camps d’extermini nazis on també van morir milions de jueus.

Prop de 7.000 antics soldats republicans espanyols van morir en els esmentats camps. Entre ells, dotze vilanovins que van ser deportats a Mauthausen, d’edats compreses entre els 27 i els 47 anys. Una placa col.locada en l’actualitat a la porta de l’antic Escorxador (on ara està situada l’Escola Municipal de Música) recorda les seves morts.

A l’entrada de l’escola municipal de música es troba aquesta placa en memòria dels vilanovins que van morir als camps d’extermini nazis.

El sitgetà Josep Egea, antic soldat republicà que formava part de les brigades de treball civil franceses, va ser enviat a Mauthausen juntament amb el seu pare. El viatge va ser en un tren de mercaderies que va durar tres dies.

“I vam arribar a Mauthausen, amb mig metre de neu. I encara era fosc i negre. Aleshores començava la claror. I el pare, en veure aquella claror i aquelles muralles, va ser quan em va dir: ‘D’aquí ja no sortiré mai més’… Molts dels que van morir eren gent gran, gent de 40 i 50 anys”.

“I aquesta gent allà morien per l’excés de treball. No es menjava, no hi havia calories suficients. És que si veies una fulla te la menjaves, si podies robar una remolatxa la robaves, si podies robar dues patates, crues, te les menjaves. I si no feies això, no te’n sorties”.

“I les condicions en què s’estava eren de martiri durant tot el dia. Quasi tots hi morien d’esgotament. D’altres morien perquè els mataven ells mateixos quan els hi semblava. Les garrotades eren per a tothom, fossin jueus, espanyols, polonesos o gitanos”, recordava Josep Egea.

El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes nord-americanes.

El 1948, Josep Egea torna a Sitges. “Trobava a faltar la meva família. En arribar, em vaig presentar a la Guardia Civil. Em van prendre el passaport i em van dir: ‘Se puede marchar’. Però no em van donar cap paper ni documentació. Vaig estar indocumentat fins al 1950”. Després, continua Egea, va haver d’anar durant els següents 10 anys a la caserna de la Guàrdia Civil regularment “a passar revista”.