Des de l`octubre de 1934 fins al febrer de 1936, Catalunya és privada del seu Estatut d`Autonomia.
El febrer de 1936, però, el Frente Popular, d`esquerres, guanya les eleccions generals celebrades a Espanya. Els empresonats pels fets d`octubre del 34 són alliberats i tornen a ocupar els seus càrrecs.
Aleshores, però, s`obre un turbulent període prerevolucionari a Madrid i a la meitat sud d`Espanya. A Catalunya, en canvi, es viu una relativa tranquil.litat. És l`etapa coneguda com l’oasi català.
“L`acabament de l`etapa aquesta, amb les eleccions del 16 de febrer del 1936, va ser un impacte molt significatiu, molt joiós… Vam anar a esperar al President Companys i als Consellers que tornaven en tren, en aquella Barcelona que no cabia ni una rata”, recordava Concepció Ventosa.
“I el dia que va arribar el meu pare, que va ser dos dies abans, també a l`estació de Vilanova, la gent va sortir del Centre Federal: van sortir en bloc i moltes més persones s`hi van afegir. A l`estació no s`hi cabia… Després d`això van venir uns dies preciosos. La gent tenia ganes, estava contenta de tornar a fer coses. Desgraciadament, va venir una guerra…”.
La nit del 30 d`abril del 1936, coincidint amb la diada obrera del Primer de maig, grups de descontrolats van tirar a terra les velles creus de terme de Vilanova i la Geltrú. Els joves fejocistes les van anar a rescatar.
“Pesen un horror aquelles pedres. Amb una carretilla de mà que ens va deixar un pagès les vam salvar. Després vam anar a veure l’alcalde, el senyor Escofet, i ens va felicitar: ‘Heu fet una gran tasca’, ens va dir. Les creus es van guardar aleshores en un magatzem de la plaça Casernes, i en aquell lloc romandrien durant els anys següents de la guerra. És a dir: les creus es van salvar perquè es van anticipar, je je”, recordava Bonaventura Orriols.
El dia 13 de juliol de 1936 és assassinat a Madrid el polític dretà José Calvo Sotelo a mans de guàrdies d’assalt, la policia republicana, una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres en aquella època.
Aquesta mort precipitarà l’alçament militar dels dies 17, 18 i 19 de juliol, provocant l’inici de la Guerra Civil espanyola. Prop de 600.000 persones moririen durant el conflicte bèl.lic.
Un total de 278 vilanovins van morir per culpa d’aquesta guerra en diverses circumstàncies: al front; durant l’onada revolucionària de l’estiu de 1936 o a causa dels bombardejos aeris.
A més, durant la posterior represessió franquista van ser condemnats a mort 18 veïns de Vilanova i la Geltrú i una dotzena de vilanovins més, que havien marxat a l’exili a la fi del conflicte, van morir als camps de concentració dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
LA GUERRA CIVIL A VILANOVA I LA GELTRÚ 