En l’àmbit econòmic, la primera de totes les mesures que va prendre el Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú va ser ordenar la rebaixa dels lloguers d’habitatges.

Segons apuntava el líder anarquista Ricardo Mestre, “va ser la nostra primera iniciativa. La gent que pagava entre 20 i 50 pessetes va gaudir d’una rebaixa del 25%. Tenint en compte els sous que aleshores es cobraven, aquells lloguers eren massa cars”.

Però el Comitè també va ordenar la confiscació d’edificis i diners que pertanyien a ordres religioses, organitzacions de dretes o propietaris privats considerats com a feixistes.

Així, van ser confiscats el local dels Carlistes (situat al carrer Sant Joan, 21); el col.legi de les Concepcionistes; el local dels Escolapis (al carrer Sant Gervasi, 42); la seu de la Lliga Regionalista (a la rambla Principal, 46), etc.

També es van comissar algunes cases privades de persones considerades com a feixistes, i que havien fugit del municipi.

A més, el Comitè també s’encarregaria de recaptar (entre diferents persones suposadament desafectes al nou poder revolucionari) uns nous impostos anomenats “tributs de guerra”. Aquesta recaptació es va portar a terme mitjançant la confiscació dels dipòsits bancaris dels afectats.

No obstant això, quants elements realment feixistes existien a Vilanova i la Geltrú el juliol de 1936?

Xavier García contestava categòricament: “Cap ni un! A Vilanova, segons les meves referències, hi havia un parell de xicots d’extrema dreta, romàntics de paraula, però de fets res de res”.

Sobre aquesta mateixa qüestió, Bonaventura Orriols apuntava: “Els de la Federació de Joves Cristians vam ser perseguits com a feres, com a feixistes. I no n’hi havia cap. Cap!”.

“Me’n recordo d’un bon militant de Vilanova, fill d’emigrants castellano-parlants, que em va dir quan marxava cap al front com a soldat republicà: ‘Sempre donaré gràcies a Déu per haver caigut en mans de la Federació, perquè si no hauria anat cap a la Falange Española. I en canvi la Federació m’ha donat un ideal que l’agrairé sempre’…”

“…Pobre xicot, no el vaig veure más més perquè va morir a la batalla de Terol… Això et demostra que nosaltres no èrem de la part que es va sublevar, ni molt menys. Però ens hi van considerar i ens van tractar com a tals”.